Penjar una hamaca, perpetuar la llar va ser una obra exhibida a la mostra col·lectiva Reencantaments. Artistes dins les col·leccions etnològiques, que va tenir lloc al Museu Etnològic i de Cultures del Món, del 22 de març al 1 de novembre de 2024.

Aquesta instal·lació va mostrar quatre hamaques de la col·lecció del museu que mai s’havien exposat i un chinchorro amb un enorme valor emocional que pengem a la sala i on ens podíem bressolar. L’adquisició d’hamaques en expedicions i el resguard sense cap ús per part de la institució museística contrastava amb el chinchorro portat per un migrant veneçolà com a part fonamental del seu equipatge. Es tractava de la posada en escena de cosmovisions antagòniques. Observar les hamaques i fer servir el chinchorro van permetre resignificar aquests teixits, atorgar-los una història i un valor lliures de l’exotisme i l’afany d’acumulació propis d’una mirada colonitzadora.

La peça constava d’un àudio que oferia diverses veus i relats sobre la vida en harmonia amb la naturalesa que es desprenian del chinchorro i les hamaques.

Situada al començament de l’exposició, l’obra proposava aproximar-se a la mostra col·lectiva (a càrrec de Rosa Lleó) més enllà de la tirania visual i la contemplació passiva, com un exercici experimental per reencantar certs objectes.

*

El chinchorro defineix la llar vestida de xarxa i cordes. Tenir-lo, penjar-lo, utilitzar-lo conforma casa nostra sense que la geografia delimiti l’origen. El chinchorro (ens) situa, brinda l’ancoratge entre la natura i la vida. El museu el col·lecciona, l’empaca al buit, el preserva sense ús; nosaltres ens hi gronxem.